lunes, 28 de noviembre de 2016

Conceptes bàsics sobre xarxes

Adreça IP: Una adreça IP és un nombre que identifica inequívocament un dispositiu lògic connectat a la xarxa. Dins d'una mateixa xarxa, cada adreça IP que s'utilitzi ha de ser única.


Màscara de xarxa: És una combinació de bits que serveix per a delimitar l'àmbit d'una xarxa d'ordinadors. La seva funció és indicar als dispositius quina part de l'adreça IP és el número de la xarxa, inclosa la subxarxa, i quina part és la corresponent al host.


Grup de treball: Va ser un conjunt heterogeni d'artistes i intel·lectuals, que en un moment donat molt determinat per les condicions sociopolítiques i culturals d'abans de la transició democràtica van optar per articular-se en un col·lectiu i assolir un posicionament i una actitud en el sector de les arts plàstiques i visuals en el que va prevaler el compromís i la implicació política per sobre de les pràctiques i les procedències de cadascú dels seus components.


Porta d'enllaç o gateway: Una passarel·la (en anglès gateway) és un dispositiu que permet interconnectar xarxes que utilitzen arquitectures diferents, és una porta d'enllaç en una xarxa. Les passarel·les actuen en el nivell 4 (de transport) i superiors del model OSI. La majoria de les passarel·les s'implementen per programari.


DNS o sistema de noms de domini: És un sistema de noms jeràrquic que funciona sobre una base de dades distribuïda. Permet que qualsevol sistema connectat a Internet o a una xarxa informàtica privada obtingui informació associada als noms de domini. En concret, l'ús més freqüent (tot i que no l'únic) és la traducció global dels noms de domini (com ara ca.wikipedia.org) a les adreces necessàries per al protocol IP. Això facilita molt l'ús d'aplicacions d'Internet, ja que evita que els usuaris hagin de memoritzar les adreces numèriques, i facilita el canvi d'adreces mantenint constant el nom de domini.


Adreça MAC: És una adreça Unicast que identifica a una interfície de xarxa de maquinari quasi de manera única. Aquesta adreça està formada per 6 bytes els quals formen 6 grups de dos lletres en hexadecimal. Per tant tenim un identificador de 48 bits que pot representar 281.474.976.710.656 adreces diferents. Aquest identificador correspon a una única targeta de xarxa i també es coneix com a adreça física.
Les adreces MAC són úniques a nivell mundial, i són escrites directament, en forma binaria, al maquinari al moment de fabricació. Degut a això, les adreces MAC s'anomenen, en algunes ocasions, burned-in addresses, en anglès.


Port: És una estructura natural o artificial on a més d'estar arrecerats els vaixells, s'hi poden fer les operacions d'embarcament i desembarcament.


DHCP: És un protocol de xarxa que permet als nodes d'una xarxa IP obtenir els seus paràmetres de configuració automàticament. Es tracta d'un protocol de tipus client/servidor en el que generalment un servidor posseeix una llista d'adreces IP dinàmiques i les va assignant als clients a mesura que aquestes van estant lliures, sabent en tot moment qui ha estat en possessió d'aquella IP, quant temps l'ha tinguda o a qui se li ha assignat després.


Adreça IP publica: És la que té assignada qualsevol equip o dispositiu connectat de forma directa a Internet. Alguns exemples són: els servidors que allotgen llocs web com Google, els router o mòdems que donen a accés a Internet, altres elements de maquinari que formen part de la seua infraestructura, etc. Les IP públiques són sempre úniques. No es poden repetir. Dos equips amb IP d'eixe tipus poden connectar-se directament entre si. Per exemple, el teu router amb un servidor web. O dos servidors web entre si.


Adreça IP privada: S'utilitza per a identificar equips o dispositius dins d'una xarxa domèstica o privada. En general, en xarxes que no siguen la pròpia Internet i utilitzen el seu mateix protocol (el mateix "idioma" de comunicació). Les IP privades estan en certa manera aïllades de les públiques. Es reserven per a elles determinats rangs de direccions.


viernes, 25 de noviembre de 2016

Desenvolupament sostenible d'equips informàtics

L'obsolescència programada o obsolescència planificada és la determinació o programació del fi de la vida útil d'un producte, de manera que, després d'un període de temps calculat per endavant pel fabricant o per l'empresa durant la fase de disseny del dit producte, este es torne obsolet, no funcional, inútil o inservible. La seua funció és fer pagar al consumidor dos o més vegades per mitjà de productes degradables o, més manifestament, "productos basura" o de necessària i contínua actualització que generen relacions d'addicció (en termes comercials, "fidelizacoón", com en el cas del programari) que redunden en beneficis econòmics sensibles per a empreses sense ètica.

-Cinc productes d'ús massiu: 

1.- Cotxes.

 2.- Peretes.

 3.- Els llibres de text.

 4.- Videojocs.

 5.- Bateries

Fem electrònic i les seues conseqüències en el medi ambient. L'allau d'innovacions tecnològiques que sorgix dia a dia genera una la mateixa producció de residus, resultants del constant recanvi d'equips i insumos electrònics a una velocitat cada vegada major.

 Esta realitat per si mateixa és alarmant, però l'agreuja el fet de que molts dels components utilitzats en la fabricació de productes electrònics són altament tòxics: substàncies que degraden el medi ambient i en alguns casos són perilloses per a la salut dels sers vius, inclòs l'home.

El crom, usat per a les cobertes de metall, és cancerigen; el cadmi, present en la composició de bateries recarregables, danya els ossos i els renyons; i el mercuri, infaltable per a produir il·luminació en monitors, és nociu per al sistema nerviós i el cervell.

 Sí els ciutadans conscienciats amb el medi ambient deurien seguirien les tres erres de l'ecologisme també amb els aparells elèctrics i electrònics.

 Quan a casa se'm trenca un mòbil per exemple el que faig és guardar-ho per si el nou telèfon es trenca inclús mas.No és el mateix si es trenca una llavadora perquè ix mes barat comprar una que reparar-la.



lunes, 14 de noviembre de 2016

Sistemes operatius







El sistema operatiu és el conjunt dels diferents programes que controlen el funcionament d'un ordinador. Les seves funcions, entre d'altres, consisteixen a gestionar les transferències d'informació internes, procurar la comunicació de l'ordinador amb els operadors, controlar l'execució dels programes amb la detecció dels errors, encadenar automàticament les feines, optimitzar els recursos, carregar i descarregar automàticament els programes en funció de l'espai de memòria i dels diferents perifèrics.

El sistema operatiu és capaç d'exercir-se en diverses funcions:
Gestionar la CPU: S'encarrega d'administrar la CPU que estarà repartida entre tots els processos que s'estiguen executant.
Gestionar la RAM: Per a assignar l'espai de memòria a cada aplicació i a cada usuari, en cas de ser necessari. Quan esta memòria es fa insuficient, es crega una memòria virtual, de major capacitat, però com està en l'emmagatzemament secundari (disc dur) , és més lenta.
Gestionar l'I/O: El sistema operatiu crega un control unificat dels programes als dispositius, a través de drivers.Gestionar els processos: S'encarrega de que les aplicacions s'executen sense cap problema, assignant-los els recursos que siguen necessaris perquè estes funcionen. Si una d'elles no respon, es procedix a matar el procés.
 Gestionar els permisos: Garantix que els recursos siguen només utilitzats per programes i usuaris que tinguen les autoritzacions que els corresponguen.
Existeixen diversos sistemes operatius en el mercat, cadascun amb diferents funcions i prestacions per als usuaris. Els més populars es poden agrupar en:



Microsoft Windows que és un sistema operatiu, és a dir, un conjunt de programes que possibilita l'administració dels recursos d'una computadora. Este tipus de sistemes comença a treballar quan s'encén l'equip per a gestionar el maquinari a partir des dels nivells més bàsics.



Resultado de imagen de windows
GNU/Linux que és un dels termes empleats per a referir-se a la combinació del nucli o kernel lliure semblant a Unix denominat Linux amb el sistema operatiu GNU. El seu desenrotllament és un dels exemples més prominents de programari lliure; tot el seu codi font pot ser utilitzat, modificat i redistribuït lliurement per qualsevol davall els termes de la GPL i una altra sèrie de llicències lliures.



Resultado de imagen de linux logo vector



Mac OS que  és el nom del sistema operatiu creat per Apple per a la seua línia de computadores Macintosh, també aplicat retroactivament a les versions anteriors a System 7.6, i que va aparéixer per primera vegada en System 7.5.1. És conegut per haver sigut un dels primers sistemes dirigits al gran públic a comptar amb una interfície gràfica composta per la interacció del ratolí amb finestres, icones i menús.
Resultado de imagen de mac os logo




Un sistema operatiu mòbil o SO mòbil és un sistema operatiu que controla un dispositiu mòbil igual que els PCs que utilitzen Windows o Linux, els dispositius vaig moure'ls tenen els seus sistemes operatius com Android, IOS entre altres. Els sistemes operatius mòbils són molt més simples i estan més orientats a la connectivitat sense fil, els formats multimèdia per a mòbils i les diferents maneres d'introduir informació en ells.



Aquest sistemes operatius escaracteritzen en que controlen la relació dels senyals d'entrada per a obtindre sempre els mateixos senyals d'eixida, i amb açò, obtindre sempre els mateixos resultats. Apart es dividixen en gràfics i de text.

miércoles, 9 de noviembre de 2016

Ports i drivers


Els perifèrics es poden connectar a l'ordinador de diferentes maneres:
directament a la placa base a través d'una connexió sense fil o a través d'un port de comunicació.


-Els ports de comunicació són ferramentes que permeten manejar i intercanviar dades entre un computador i els seus diferents perifèrics, o entre dos computadors.


-Un controlador de dispositiu o manejador de dispositiu és un programa informàtic que permet al sistema operatiu interaccionar amb un perifèric, fent una abstracció del maquinari i proporcionant una interfície per a utilitzar el dispositiu.






Dispositius perifèrics





Els dispositius perifèrics són aquells aparells o dispositius externs que es connecten a un ordinador i serveixen per emmagatzemar, introduir o obtenir informació, es a dir, aquells que l'usuari empra per a interactuar amb l'ordinador.  Els perifèrics es poden classificar en:

-Perifèric d'entrada que és un dispositiu utilitzat per a proporcionar dades i senyals de control a la unitat central de processament d'una computadora. Aquestos són alguns exemples de perifèrics d'entrada: Ratolí, Teclat, Web Cam, Escàner, Micròfon...etc.

Resultado de imagen de perifericos de entrada



-Perifèric d’eixida que és un dispositiu electrònic capaç d'imprimir, mostrar o emetre senyals que siguen fàcilment interpretables per l'usuari. Aquestos són alguns exemples de perifèrics d’eixida: Monitor, Impressora, Pantalla,  Altaveu (parlant), Targeta gràfica…etc.

Resultado de imagen de perifericos de salida


-Perifèric d'emmagatzematge que guarden les dades que usa la CPU una vegada que han sigut eliminats de la memòria principal, perquè la memòria s'esborra cada vegada que s'apaga la computadora. Aquestos son alguns exemples de perifèrics d’emmagatzematge: CD, DVD, Disc Dur, Pendrive, Targeta SD…etc.



Resultado de imagen de perifericos de almacenamiento



 -Perifèric d’entrada i eixida que és un dispositiu que permet la comunicació entre un sistema de processament d'informació, tal com la computadora i el món exterior, i possiblement un humà o un altre sistema de processament d'informació.  Els exemples de perifèrics d’entrada i eixida son: Monitor, Impressora, Ratolí, Escàner, USB... etc.


Resultado de imagen de perifericos de entrada/salida


miércoles, 2 de noviembre de 2016

Estructures d'emmagatzematge

-Què és una partició de disc?

En microinformàtica, una partició és un tros d'un disc dur on es pot fer la instal·lació d'un sistema d'arxius.
 La partició és la divisió d'un disc dur real  en un o diversos discs virtuals. Cada partició té el seu sistema d'arxius, que llavors permetrà emmagatzemar les dades. Cal recordar que l'arxiu és la més petita entitat lògica d'emmagatzematge en un disc.
 Un disc pot contenir una o diverses particions. Quan conté múltiples particions, aquestes apareixen al sistema operatiu com a discs separats.


-Què és un arxiu o fitxer?

Un arxiu informàtic o simplement arxiu és una agrupació de fitxers informàtics, de forma anàloga als arxivadors 'reals'. Com que els sistemes d'arxius dels ordinadors només accepten fitxers i directoris, un arxiu també s'emmagatzema com a fitxer, de manera que a un arxiu  també se'l pot anomenar fitxer d'arxiu.
Un arxiu és identificat per un nom i la descripció de la carpeta o directori que el conté. Aquests es diuen així perquè són els equivalents digitals dels arxius en targetes, paper o microfitxes de l'entorn d'oficina tradicional. A més faciliten una manera d'organitzar els recursos usats per emmagatzemar permanentment dades en un sistema informàtic.


-Què és el sistema d'arxius?

En els ordinadors, el sistema de fitxers és un mètode per emmagatzemar i organitzar fitxers d'ordinador i les dades que contenen per tal de facilitar-ne la localització i accés. Els sistemes de fitxers usen dispositius d'emmagatzemament com els disc durs, o CD-ROMs i inclouen el manteniment del lloc físic dels fitxers. La majoria de sistemes operatius tenen el seu propi sistema de fitxers.


-Cada sistema operatiu utilitza el seu propi sistema d'arxius per a optimitzar els recursos i la velocitat d'accés. Investiga quin sistema d'arxius utilitzen Windows, Linux, Mac OS i Android.

En OS/2 i Microsoft Windows, el mecanisme de sistema de fitxers virtual es diu Sistema de fitxers Instal·lable.

El mecanisme del sistema de fitxers en espai d'usuari permet que el codi d'espai d'usuari s'acobli en el mecanisme del sistema de fitxers virtual a GNU/Linux, FreeBSD, de OpenSolaris, i Mac OS X.