Llicències d'ús

Les Llicències de drets d'autor Creative Commons i les seves eines, formen un equilibri dins de la premissa tradicional de "tots els drets reservats" que les lleis de propietat intel·lectual estableix. Les nostres eines proporcionen a tot el món, des del creador individual a grans companyies així com a les institucions, una forma simple i estandarditzada d'atorgar permisos legals a les seves obres creatives. La combinació de les nostres eines i els nostres usuaris conforma vasta i creixent patrimoni digital un conjunt de contingut que pot ser copiat, distribuït, editat, remesclat i desenvolupat, tot això dins dels límits de la llei de propietat intel·lectual.

Reconeixement (by): Es permet qualsevol explotació de l'obra, incloent una finalitat comercial, així com la creació d'obres derivades, la distribució de les quals també està permesa sense cap restricció.

Reconeixement - No comercial (by-nc): Es permet la generació d'obres derivades sempre que no es faci un ús comercial. Tampoc es pot utilitzar l'obra original amb finalitats comercials.

Reconeixement - NoComercial - CompartirIgual (by-nc-sa): No es permet un ús comercial de l'obra original ni de les possibles obres derivades, la distribució de les quals s'ha de fer amb una llicència igual a la que regula l'obra original.

Reconeixement - No comercial - Sense Obra Derivada (by-nc-nd): No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.

 

Reconeixement - CompartirIgual (by-sa): Es permet l'ús comercial de l'obra i de les possibles obres derivades, la distribució de les quals s'ha de fer amb una llicència igual a la que regula l'obra original.

Reconeixement - SenseObraDerivada (by-nd): Es permet l'ús comercial de l'obra però no la generació d'obres derivades.

Xarxes virtuals

Una VLAN és un mètode de crear xarxes lògicament independents dins d'una mateixa xarxa física. Diverses VLANs poden coexistir en un únic commutador físic o en una única xarxa física.

Són útils per a reduir la grandària del domini de difusió i ajuden en l'administració de la xarxa separant segments lògics d'una xarxa d'àrea local (com departaments d'una empresa) que no haurien d'intercanviar dades usant la xarxa local (encara que podrien fer-lo a través d'un encaminador o un commutador de capa 3 i 4).

Una VLAN consisteix en una xarxa d'ordinadors que es comporten com si estigueren connectats al mateix commutador, encara que poden estar en realitat connectats físicament a diferents segments d'una xarxa d'àrea local.

VPN són les sigles de Virtual Priva't Network, o xarxa privada virtual que, a diferència d'altres paraules informàtiques més críptiques com DNS o HTTP, sí ens donen pistes prou precises sobre en què consistixen.

Una connexió VPN el que et permet és crear una xarxa local sense necessitat que els seus integrants estiguen físicament connectats entre si, sinó a través d'Internet. És el component "virtual" del que parlàvem abans.

Obtens els avantatges de la xarxa local (i alguna extra) , amb una més flexibilitat, perquè la connexió és a través d'Internet i pot per exemple ser d'una punta del món a l'altra.

Dispositius mòbils interconnectats

• Bluetooth: és una especificació industrial per a Xarxes Sense fil d'Àrea Personal (WPAN) que possibilita la transmissió de veu i dades entre diferents dispositius per mitjà d'un enllaç per radiofreqüència en la banda ISM dels 2.4 GHz. 

• Wifi: provinent de la marca Wi-Fi 2 és un mecanisme de connexió de dispositius electrònics de forma sense fil. Els dispositius habilitats amb wifi poden connectar-se a internet a través d'un punt d'accés de xarxa sense fil. 

• Telefonia mòbil: és la comunicació sense fil a través d'ones electromagnètiques. Com a client d'este tipus de xarxes, s'utilitza un dispositiu denominat telèfon mòbil o telèfon cel·lular.

• Infrarojos: permeten la comunicació entre dos nodes, i per a això utilitzen una sèrie de ledes Eixa és el seu principal desavantatge, a diferència d'altres mitjans de transmissió sense fil.

•  Wifi-Direct: és una norma que permet que diversos dispositius Wi-Fi es connecten entre si sense necessitat d'un punt d'accés intermedi.

•  DLNA: és una associació de fabricants d'electrònica i informàtica sense ànim de lucre fundada per Sony al juny de 2003. El seu objectiu és definir directrius d'interoperabilitat que permeten compartir mitjans digitals entre dispositius de consum com a ordinadors, impressores, cambres, telèfons mòbils i altres dispositius multimèdia.

• AirDrop: és un tipus de pont aeri (airlift en anglés) desenrotllat durant la Segona Guerra Mundial per a reabastir a tropes inaccessibles d'una altra manera, les que podrien haver sigut forces aerotransportades.

 AirPlay: Este terme és utilitzat per a denominar la reproducció d'una còpia gravada de música en la ràdio o d'un vídeo musical en la televisió respectivament.

Xarxes locals

Targetes de xarxa:

Una targeta de xarxa, físicament, és una targeta d'expansió inserida dins l'ordinador amb una o més obertures externes, per on és connectat el cable de xarxa. A nivell conceptual, la targeta de xarxa, també anomenada adaptador de xarxa o NIC (Network Interface Card), permet la comunicació entre els diferents dispositius connectats entre si i també permet compartir recursos entre dos o més equips (discs durs, CD-ROM, impressora, etc.). Hi ha diversos tipus d'adaptadors en funció del tipus de cablejat o arquitectura que s'utilitzi a la xarxa (coaxial fi, coaxial gruixut, Token Ring, etc.), però actualment el més comú és l'Ethernet, que utilitza una interfície o connector RJ-45.

Router:

Un encaminador (en anglès router) és un dispositiu de xarxa que reenvia paquets de dades entre xarxes de computadors. L'encaminador pertany al de nivell 3 del model OSI. Com que l'encaminador està connectat a dues o més línies de diferents xarxes, quan un paquet de dades ve d'una de les línies, el router llegeix la informació de direcció en el paquet i així determina la seva destinació final. Després usant una política d'enrutament dirigeix els paquets en funció de certs paràmetres (origen, destí, congestió, seguretat...) a la següent xarxa, aquest paquet va passant d'una xarxa a una altra fins a arribar al seu destí.

Hub:

Concentrador o ethernet hub, un dispositiu per a compartir una xarxa de dades o de ports USB d'una computadora. Hub satel·litari, també conegut com telepuerto. The Hub canal de cable nord-americà pertanyent a Discovery Channel.

Switch:

Un commutador (a anglès switch) és un aparell de xarxes que permet agrupar un conjunt d'ordinadors i fer que passin pel mateix cable. A diferència dels concentradors, per cada paquet que hi dalt, el commutador l'envia només al seu dónestu.

WAP:

Wireless Application Protocol o WAP (protocol d'aplicacions sense fil) és un protocol d'aplicacions que utilitzen les comunicacions sense fil, p. ex. accés a serveis d'Internet des d'un telèfon mòbil.

Es tracta de l'especificació d'un entorn d'aplicació i de conjunt de protocols de comunicacions per a normalitzar el mode en què els dispositius sense fil, es poden utilitzar per a accedir al correu electrònic, grup de notícies i altres.

L'organisme que s'encarrega de desenvolupar l'estàndard WAP va ser originàriament el WAP Forum, fundat per quatre empreses del sector de les comunicacions mòbils, Sony-Ericsson, Nokia, Motorola i Openwave (originàriament Unwired Planet). Des de 2002 el WAP Forum és part de l'Open Mobile Alliance (OMA), consorci que s'ocupa de la definició de diverses normes relacionades amb les comunicacions mòbils, entre elles les normes WAP.

Fibra òptica:

La fibra òptica és un filament flexible de secció circular fet d'algun tipus de vidre o plàstic capaç de transportar feixos de llum en el seu interior. Funciona com a una guia d'ones per al rang de freqüències compreses entre 1014 Hz i 1015 Hz. És molt important generar la freqüència de llum adequada segons el tipus de fibra amb què es treballa. 

És necessari també disposar d'una font de llum que emeti un feix molt direccional, de manera que es pugui introduir a la fibra òptica amb la major eficiència possible, ja que aquestes tenen un diàmetre molt petit, una fracció de mil·límetre, aproximadament. Les utilitzades són els LED i els làsers. Es trien en funció de la propagació a través de la fibra òptica.

Cable de parell trenat:

El cable parell trenat és una manera de cablar en la qual dos conductors estan trenats per aconseguir la cancel·lació d'interferències electromagnètiques de fonts externes.

De manera general, l'estructura de tots els cables parell trenat no difereix significativament, encara que també és veritat que cada fabricant introdueix algunes tecnologies addicionals dins dels estàndards de fabricació. El cable està compost per un conductor intern que és de filferro electrolític recuit, de tipus circular, aïllat per una capa de polietilè acolorit.

El cable parell trenat és un dels més antics en el mercat i en alguns tipus d'aplicacions és el més comú. Consisteix en dos filferros de coure o de vegades d'alumini, aïllat amb un gruix d'1 mm aproximadament. Els filferros es trenen amb el propòsit de reduir la interferència elèctrica de parells similars propers. Els parells trenats s'agrupen sota una coberta comuna de PVC (Policlorur de Vinil) en cables multi-parells de parells trenats (de 2, 4, 8, fins a 300 parells).

Xarxa cablejada:

És el servei d'accés a la xarxa corporativa de la UIB mitjançant una connexió física per cable del dispositiu d'usuari al cablejat estructurat de la xarxa de la UIB.

Aquest és un servei per a connectar dispositius de forma estable i/o permanent a la xarxa de comunicacions de la UIB. Per a connectivitat de dispositius de forma temporal o en ubicacions i espais comuns, o que requereixen de mobilitat, és recomanable l'accés a la xarxa mitjançant la infraestructura de xarxa sense fils.

Xarxa sense fil:

Les xarxes sense fil (en anglès wireless) són aquelles que es comuniquen per un medi de transmissió no guiat (sense cables) mitjançant ones electromagnètiques. La transmissió i la recepció es realitza a través d'antenes.

Tenen avantatges com ara la ràpida i fàcil instal·lació de la xarxa sense la necessitat de tirar cablejat, permeten la mobilitat i tenen menys costos de manteniment que una xarxa convencional. Les xarxes sense fils han possibilitat la substitució dels cables per ones de ràdio. D'aquesta manera, s'eliminen els lligams i limitacions dels dispositius de connexió. En l'actualitat l'ús de xarxes sense fils, s'ha estès pels seus avantatges de mobilitat, flexibilitat i productivitat.

Xarxa PLC:

Les Comunicacions per línia elèctrica, més conegudes pels seus acrònims PLC (Power line communication) o PLT (Power Line Transmission), nom estandarditzat per la ETSI, són el nom que reben les diferents tecnologies per a l'enviament de dades a través de les instal·lacions elèctriques. Aquestes tecnologies consisteixen a superposar un senyal modulat d'alta freqüència sobre el senyal de corrent altern estàndard de 50 o 60 Hz, segons el sistema elèctric. Segons la quantitat d'informació que permeten transmetre, se sol distingir entre Comunicacions de banda ampla (Broadband over power lines o BPL) que permeten enviar més d'1 Mbit/s i tenen major importància en l'actualitat i les Comunicacions de banda estreta (Narrowband over power lines en anglès) que permet enviar taxes de dades prou més baixes i s'ha utilitzat tradicionalment per al control de subestacions elèctriques, comunicacions de veu, monitoratge de consum elèctric o protecció de línies de transmissió d'alta tensió.

Xarxes híbrides:

Les xarxes híbrides satèl·lit-terrestre ofereixen connectivitat a zones remotes i aïllades i permeten resoldre nombrosos problemes de comunicacions. No obstant, presenten diversos reptes, ja que realitzen la comunicació per un canal mòbil terrestre i un canal satèl·lit contigu. Un d'aquests reptes és trobar mecanismes per realitzar eficientment l'enrutament i el control de flux, de manera conjunta. L'objectiu d'aquest projecte és simular i estudiar algorismes existents que resolguin aquests problemes, així com proposar-ne de nous, mitjançant diverses tècniques d'optimització convexa.

Accés a Internet

-Què és el proveïdor de serveis d'Internet o ISP, i que és l'ample de banda?

El proveïdor d'accés a Internet (en anglès Internet Service Provider, ISP) ofereix principalment servei d'accés a Internet, afegint-hi altres serveis relacionats, com ara correu electrònic, allotjament web o blogs, entre altres, inicialment de pagament, però amb el temps van passar a ser de franc.

 -Què és una adreça URL, i quines són les seues parts?

El localitzador uniforme de recursos (LUR) (anglès: Uniform Resource Locator, més conegut per l'acrònim URL) és una adreça formada de caràcters alfanumèrics que indica la localització d'un fitxer o d'un directori a internet i que permet d'accedir-hi. L'hoste identifica la màquina on hi ha el recurs o el fitxer. Pot ser un nom simbòlic dins del sistema de noms de domini (DNS), com ara http://www.wikipedia.org o una adreça IP només fet de xifres 192.12.34.11. El port és el número de port Transmission Control Protocol (TCP) del servidor, on es connectarà el navegador.

1.      HTTP: protocol d'accés al World Wide Web.

2.      HTTPS: protocol d'accés securitzat al World Wide Web.

3.      Ftp o protocol de transferència de fitxers.

4.      FILE: protocol d'accés i localització d'arxius dins de sistemes de fitxers.

5.      MAILTO: Etiqueta per afegir una adreça de correu electrònic.

6.      NEWS: protocol d'intercanvi de llistes de notícies.

7.      GOPHER: protocol per a l'organització jeràrquica de llistes de fitxers.

8.      TELNET: protocol que serveix per accedir remotament a una altra màquina, i controlar-la com si s'estigués al davant.

Cerca informació sobre les tecnologies més utilitzades per a connectar-se a Internet:

-Cable: Se llama cable a un conductor (generalmente cobre) o conjunto de ellos generalmente recubierto de un material aislante o protector, si bien también se usa el nombre de cable para transmisores de luz (cable de fibra óptica) o esfuerzo mecánico (cable mecánico).

- ADSL: ADSL1 (acrònim en anglés d'Asymmetric Digital Subscriber Line) és un tipus de tecnologia de línia d'abonat digital (DSL) . Consistix en la transmissió analògica de dades digitals recolzada en el cable de parixes simètrics de coure que porta la línia telefònica convencional o línia d'abonat (Xarxa Telefónica Commutada, PSTN) ,2 sempre que la longitud de línia siga de fins inclusivament 5,5 km mesurats des de la central telefònica, o no hi haja altres servicis pel mateix cable que puguen interferir.

-Xarxa PLC: Les Comunicacions per línia elèctrica, més conegudes pels seus acrònims PLC (Power line communication) o PLT (Power Line Transmission), nom estandarditzat per la ETSI, són el nom que reben les diferents tecnologies per a l'enviament de dades a través de les instal·lacions elèctriques. Aquestes tecnologies consisteixen a superposar un senyal modulat d'alta freqüència sobre el senyal de corrent altern estàndard de 50 o 60 Hz, segons el sistema elèctric. Segons la quantitat d'informació que permeten transmetre, se sol distingir entre Comunicacions de banda ampla (Broadband over power lines o BPL) que permeten enviar més d'1 Mbit/s i tenen major importància en l'actualitat i les Comunicacions de banda estreta (Narrowband over power lines en anglès) que permet enviar taxes de dades prou més baixes i s'ha utilitzat tradicionalment per al control de subestacions elèctriques, comunicacions de veu, monitoratge de consum elèctric o protecció de línies de transmissió d'alta tensió. La tecnologia PLC aprofita la xarxa elèctrica per convertir-la en una línia digital d'alta velocitat de transmissió de dades, permetent, entre altres coses, l'accés a Internet mitjançant la banda ampla.

-Banda ampla mòbil: La Banda Ampla Mòbil (BAM) , també coneguda com ADSM (per ADSL mòbil) ,1 és un servici d'Internet Mòbil amb banda ampla. Esta tecnologia permet obtindre internet en qualsevol lloc i moment, sempre que es dispose de cobertura mòbil, i pot oferir velocitats equiparables a les velocitats de banda ampla per cable (entre 3 i 42 Mbps depenent de l'operador i del tipus de connexió: GPRS, 3G, 4G) .

-Satèl·lit: Un satèl·lit artificial (o orbitador) és un objecte fabricat per l'home i llançat a l'espai que, gràcies a la seva velocitat, és capaç de mantenir-se en una òrbita estable al voltant de la terra o un altre cos celeste sense precipitar-se contra la superfície d'aquest.   El primer satèl·lit artificial va ser l'Spútnik 1 llençat l'any 1957 per l'URSS. Encara que tant les estacions espacials, els vehicles espacials tripulats i les últimes etapes propulsores dels coets llançadors que resten en òrbita, són tots satèl·lits artificials segons la definició estricta del terme, normalment s'utilitza per a les plataformes automatitzades d'instruments en òrbita terrestre que serveixen per a fins científics, militars i/o comercials. La resta d'aquest article només prendrà en compte aquesta darrera accepció.

-WiMAX: És una tecnologia que permet realitzar transmissions de dades sense fils.

-LMDS: El Sistema de Distribució Local Multipunto o LMDS (de l'anglés Local Multipoint Distribution Service) és una tecnologia de connexió via ràdio sense fil que permet, gràcies al seu amplada de banda, el desplegament de servicis fixos de veu, accés a Internet, comunicacions de dades en xarxes privades, i vídeo baix demanda.

Conceptes bàsics sobre xarxes

Funcionament de les xarxes:

-Adreça IP: Una direcció IP és una etiqueta numèrica que identifica, de manera lògica i jeràrquica, a un interfície (element de comunicación/conexión) d'un dispositiu (habitualment una computadora) dins d'una xarxa que utilitze el protocol IP (Internet Protocol) , que correspon al nivell de xarxa del Model OSI.

-Màscara de xarxa: La màscara de xarxa o xarxes és una combinació de bits que servix per a delimitar l'àmbit d'una xarxa de computadores. La seua funció és indicar als dispositius quina part de la direcció IP és el número de la xarxa, incloent la subxarxa, i quina part és la corresponent al host.

-Grup de treball: Un grup de treball és un conjunt de computadores que compartixen recursos. En el model de grup de treball no hi ha un servidor central i computadores clients, sinó que són xarxes d'igual a igual on qualsevol computadora pot complir ambdós rols.

                                                        

                                                   

-Porta d'enllaç o gateway: La passarel·la o porta d'enllaç és el dispositiu que actua d'interfície de connexió entre aparells o dispositius, i també possibilita compartir recursos entre dos o més computadores.

                                                    

-DNS o sistema de noms de domini: El sistema de noms de domini (DNS, per les seues sigles en anglés, Domain Name System) és un sistema de nomenclatura jeràrquic descentralitzat per a dispositius connectats a xarxes IP com a Internet o una xarxa privada. Este sistema associa informació variada amb nom de domini assignat a cada un dels participants.

                                            

-Adreça MAC: En les xarxes de computadores, la direcció MAC (sigles en anglés de Mitja Access Control) és un identificador de 48 bits (6 blocs hexadecimales) que correspon de forma única a una targeta o dispositiu de xarxa. Es coneix també com a direcció física, i és única per a cada dispositiu.

-Port: Els ports sèrie servixen per a comunicar la computadora amb la impressora, el ratolí o el mòdem, no obstant això, el port USB servix per a tot tipus de perifèrics, des de ratolins a discos durs externs, passant per connexions bluetooth. 

-DHCP: És un protocol de xarxa que permet als nodes d'una xarxa IP obtenir els seus paràmetres de configuració automàticament. Es tracta d'un protocol de tipus client/servidor en el que generalment un servidor posseeix una llista d'adreces IP dinàmiques i les va assignant als clients a mesura que aquestes van estant lliures, sabent en tot moment qui ha estat en possessió d'aquella IP, quant temps l'ha tinguda o a qui se li ha assignat després.

-Adreça IP publica: És la que té assignada qualsevol equip o dispositiu connectat de forma directa a Internet.

Alguns exemples són: els servidors que allotgen llocs web com Google, els router o mòdems que donen a accés a Internet, altres elements de maquinari que formen part de la seua infraestructura, etc. Les IP públiques són sempre úniques. No es poden repetir. Dos equips amb IP d'eixe tipus poden connectar-se directament entre si. Per exemple, el teu router amb un servidor web. O dos servidors web entre si.

-Adreça IP privada: S'utilitza per a identificar equips o dispositius dins d'una xarxa domèstica o privada. En general, en xarxes que no siguen la pròpia Internet i utilitzen el seu mateix protocol (el mateix "idioma" de comunicació). Les IP privades estan en certa manera aïllades de les públiques. Es reserven per a elles determinats rangs de direccions.