Xarxes locals

Targetes de xarxa:

Una targeta de xarxa, físicament, és una targeta d'expansió inserida dins l'ordinador amb una o més obertures externes, per on és connectat el cable de xarxa. A nivell conceptual, la targeta de xarxa, també anomenada adaptador de xarxa o NIC (Network Interface Card), permet la comunicació entre els diferents dispositius connectats entre si i també permet compartir recursos entre dos o més equips (discs durs, CD-ROM, impressora, etc.). Hi ha diversos tipus d'adaptadors en funció del tipus de cablejat o arquitectura que s'utilitzi a la xarxa (coaxial fi, coaxial gruixut, Token Ring, etc.), però actualment el més comú és l'Ethernet, que utilitza una interfície o connector RJ-45.

Router:

Un encaminador (en anglès router) és un dispositiu de xarxa que reenvia paquets de dades entre xarxes de computadors. L'encaminador pertany al de nivell 3 del model OSI. Com que l'encaminador està connectat a dues o més línies de diferents xarxes, quan un paquet de dades ve d'una de les línies, el router llegeix la informació de direcció en el paquet i així determina la seva destinació final. Després usant una política d'enrutament dirigeix els paquets en funció de certs paràmetres (origen, destí, congestió, seguretat...) a la següent xarxa, aquest paquet va passant d'una xarxa a una altra fins a arribar al seu destí.

Hub:

Concentrador o ethernet hub, un dispositiu per a compartir una xarxa de dades o de ports USB d'una computadora. Hub satel·litari, també conegut com telepuerto. The Hub canal de cable nord-americà pertanyent a Discovery Channel.

Switch:

Un commutador (a anglès switch) és un aparell de xarxes que permet agrupar un conjunt d'ordinadors i fer que passin pel mateix cable. A diferència dels concentradors, per cada paquet que hi dalt, el commutador l'envia només al seu dónestu.

WAP:

Wireless Application Protocol o WAP (protocol d'aplicacions sense fil) és un protocol d'aplicacions que utilitzen les comunicacions sense fil, p. ex. accés a serveis d'Internet des d'un telèfon mòbil.

Es tracta de l'especificació d'un entorn d'aplicació i de conjunt de protocols de comunicacions per a normalitzar el mode en què els dispositius sense fil, es poden utilitzar per a accedir al correu electrònic, grup de notícies i altres.

L'organisme que s'encarrega de desenvolupar l'estàndard WAP va ser originàriament el WAP Forum, fundat per quatre empreses del sector de les comunicacions mòbils, Sony-Ericsson, Nokia, Motorola i Openwave (originàriament Unwired Planet). Des de 2002 el WAP Forum és part de l'Open Mobile Alliance (OMA), consorci que s'ocupa de la definició de diverses normes relacionades amb les comunicacions mòbils, entre elles les normes WAP.

Fibra òptica:

La fibra òptica és un filament flexible de secció circular fet d'algun tipus de vidre o plàstic capaç de transportar feixos de llum en el seu interior. Funciona com a una guia d'ones per al rang de freqüències compreses entre 1014 Hz i 1015 Hz. És molt important generar la freqüència de llum adequada segons el tipus de fibra amb què es treballa. 

És necessari també disposar d'una font de llum que emeti un feix molt direccional, de manera que es pugui introduir a la fibra òptica amb la major eficiència possible, ja que aquestes tenen un diàmetre molt petit, una fracció de mil·límetre, aproximadament. Les utilitzades són els LED i els làsers. Es trien en funció de la propagació a través de la fibra òptica.

Cable de parell trenat:

El cable parell trenat és una manera de cablar en la qual dos conductors estan trenats per aconseguir la cancel·lació d'interferències electromagnètiques de fonts externes.

De manera general, l'estructura de tots els cables parell trenat no difereix significativament, encara que també és veritat que cada fabricant introdueix algunes tecnologies addicionals dins dels estàndards de fabricació. El cable està compost per un conductor intern que és de filferro electrolític recuit, de tipus circular, aïllat per una capa de polietilè acolorit.

El cable parell trenat és un dels més antics en el mercat i en alguns tipus d'aplicacions és el més comú. Consisteix en dos filferros de coure o de vegades d'alumini, aïllat amb un gruix d'1 mm aproximadament. Els filferros es trenen amb el propòsit de reduir la interferència elèctrica de parells similars propers. Els parells trenats s'agrupen sota una coberta comuna de PVC (Policlorur de Vinil) en cables multi-parells de parells trenats (de 2, 4, 8, fins a 300 parells).

Xarxa cablejada:

És el servei d'accés a la xarxa corporativa de la UIB mitjançant una connexió física per cable del dispositiu d'usuari al cablejat estructurat de la xarxa de la UIB.

Aquest és un servei per a connectar dispositius de forma estable i/o permanent a la xarxa de comunicacions de la UIB. Per a connectivitat de dispositius de forma temporal o en ubicacions i espais comuns, o que requereixen de mobilitat, és recomanable l'accés a la xarxa mitjançant la infraestructura de xarxa sense fils.

Xarxa sense fil:

Les xarxes sense fil (en anglès wireless) són aquelles que es comuniquen per un medi de transmissió no guiat (sense cables) mitjançant ones electromagnètiques. La transmissió i la recepció es realitza a través d'antenes.

Tenen avantatges com ara la ràpida i fàcil instal·lació de la xarxa sense la necessitat de tirar cablejat, permeten la mobilitat i tenen menys costos de manteniment que una xarxa convencional. Les xarxes sense fils han possibilitat la substitució dels cables per ones de ràdio. D'aquesta manera, s'eliminen els lligams i limitacions dels dispositius de connexió. En l'actualitat l'ús de xarxes sense fils, s'ha estès pels seus avantatges de mobilitat, flexibilitat i productivitat.

Xarxa PLC:

Les Comunicacions per línia elèctrica, més conegudes pels seus acrònims PLC (Power line communication) o PLT (Power Line Transmission), nom estandarditzat per la ETSI, són el nom que reben les diferents tecnologies per a l'enviament de dades a través de les instal·lacions elèctriques. Aquestes tecnologies consisteixen a superposar un senyal modulat d'alta freqüència sobre el senyal de corrent altern estàndard de 50 o 60 Hz, segons el sistema elèctric. Segons la quantitat d'informació que permeten transmetre, se sol distingir entre Comunicacions de banda ampla (Broadband over power lines o BPL) que permeten enviar més d'1 Mbit/s i tenen major importància en l'actualitat i les Comunicacions de banda estreta (Narrowband over power lines en anglès) que permet enviar taxes de dades prou més baixes i s'ha utilitzat tradicionalment per al control de subestacions elèctriques, comunicacions de veu, monitoratge de consum elèctric o protecció de línies de transmissió d'alta tensió.

Xarxes híbrides:

Les xarxes híbrides satèl·lit-terrestre ofereixen connectivitat a zones remotes i aïllades i permeten resoldre nombrosos problemes de comunicacions. No obstant, presenten diversos reptes, ja que realitzen la comunicació per un canal mòbil terrestre i un canal satèl·lit contigu. Un d'aquests reptes és trobar mecanismes per realitzar eficientment l'enrutament i el control de flux, de manera conjunta. L'objectiu d'aquest projecte és simular i estudiar algorismes existents que resolguin aquests problemes, així com proposar-ne de nous, mitjançant diverses tècniques d'optimització convexa.