Accés a Internet

-Què és el proveïdor de serveis d'Internet o ISP, i que és l'ample de banda?

El proveïdor d'accés a Internet (en anglès Internet Service Provider, ISP) ofereix principalment servei d'accés a Internet, afegint-hi altres serveis relacionats, com ara correu electrònic, allotjament web o blogs, entre altres, inicialment de pagament, però amb el temps van passar a ser de franc.

 -Què és una adreça URL, i quines són les seues parts?

El localitzador uniforme de recursos (LUR) (anglès: Uniform Resource Locator, més conegut per l'acrònim URL) és una adreça formada de caràcters alfanumèrics que indica la localització d'un fitxer o d'un directori a internet i que permet d'accedir-hi. L'hoste identifica la màquina on hi ha el recurs o el fitxer. Pot ser un nom simbòlic dins del sistema de noms de domini (DNS), com ara http://www.wikipedia.org o una adreça IP només fet de xifres 192.12.34.11. El port és el número de port Transmission Control Protocol (TCP) del servidor, on es connectarà el navegador.

1.      HTTP: protocol d'accés al World Wide Web.

2.      HTTPS: protocol d'accés securitzat al World Wide Web.

3.      Ftp o protocol de transferència de fitxers.

4.      FILE: protocol d'accés i localització d'arxius dins de sistemes de fitxers.

5.      MAILTO: Etiqueta per afegir una adreça de correu electrònic.

6.      NEWS: protocol d'intercanvi de llistes de notícies.

7.      GOPHER: protocol per a l'organització jeràrquica de llistes de fitxers.

8.      TELNET: protocol que serveix per accedir remotament a una altra màquina, i controlar-la com si s'estigués al davant.

Cerca informació sobre les tecnologies més utilitzades per a connectar-se a Internet:

-Cable: Se llama cable a un conductor (generalmente cobre) o conjunto de ellos generalmente recubierto de un material aislante o protector, si bien también se usa el nombre de cable para transmisores de luz (cable de fibra óptica) o esfuerzo mecánico (cable mecánico).

- ADSL: ADSL1 (acrònim en anglés d'Asymmetric Digital Subscriber Line) és un tipus de tecnologia de línia d'abonat digital (DSL) . Consistix en la transmissió analògica de dades digitals recolzada en el cable de parixes simètrics de coure que porta la línia telefònica convencional o línia d'abonat (Xarxa Telefónica Commutada, PSTN) ,2 sempre que la longitud de línia siga de fins inclusivament 5,5 km mesurats des de la central telefònica, o no hi haja altres servicis pel mateix cable que puguen interferir.

-Xarxa PLC: Les Comunicacions per línia elèctrica, més conegudes pels seus acrònims PLC (Power line communication) o PLT (Power Line Transmission), nom estandarditzat per la ETSI, són el nom que reben les diferents tecnologies per a l'enviament de dades a través de les instal·lacions elèctriques. Aquestes tecnologies consisteixen a superposar un senyal modulat d'alta freqüència sobre el senyal de corrent altern estàndard de 50 o 60 Hz, segons el sistema elèctric. Segons la quantitat d'informació que permeten transmetre, se sol distingir entre Comunicacions de banda ampla (Broadband over power lines o BPL) que permeten enviar més d'1 Mbit/s i tenen major importància en l'actualitat i les Comunicacions de banda estreta (Narrowband over power lines en anglès) que permet enviar taxes de dades prou més baixes i s'ha utilitzat tradicionalment per al control de subestacions elèctriques, comunicacions de veu, monitoratge de consum elèctric o protecció de línies de transmissió d'alta tensió. La tecnologia PLC aprofita la xarxa elèctrica per convertir-la en una línia digital d'alta velocitat de transmissió de dades, permetent, entre altres coses, l'accés a Internet mitjançant la banda ampla.

-Banda ampla mòbil: La Banda Ampla Mòbil (BAM) , també coneguda com ADSM (per ADSL mòbil) ,1 és un servici d'Internet Mòbil amb banda ampla. Esta tecnologia permet obtindre internet en qualsevol lloc i moment, sempre que es dispose de cobertura mòbil, i pot oferir velocitats equiparables a les velocitats de banda ampla per cable (entre 3 i 42 Mbps depenent de l'operador i del tipus de connexió: GPRS, 3G, 4G) .

-Satèl·lit: Un satèl·lit artificial (o orbitador) és un objecte fabricat per l'home i llançat a l'espai que, gràcies a la seva velocitat, és capaç de mantenir-se en una òrbita estable al voltant de la terra o un altre cos celeste sense precipitar-se contra la superfície d'aquest.   El primer satèl·lit artificial va ser l'Spútnik 1 llençat l'any 1957 per l'URSS. Encara que tant les estacions espacials, els vehicles espacials tripulats i les últimes etapes propulsores dels coets llançadors que resten en òrbita, són tots satèl·lits artificials segons la definició estricta del terme, normalment s'utilitza per a les plataformes automatitzades d'instruments en òrbita terrestre que serveixen per a fins científics, militars i/o comercials. La resta d'aquest article només prendrà en compte aquesta darrera accepció.

-WiMAX: És una tecnologia que permet realitzar transmissions de dades sense fils.

-LMDS: El Sistema de Distribució Local Multipunto o LMDS (de l'anglés Local Multipoint Distribution Service) és una tecnologia de connexió via ràdio sense fil que permet, gràcies al seu amplada de banda, el desplegament de servicis fixos de veu, accés a Internet, comunicacions de dades en xarxes privades, i vídeo baix demanda.